Blogia
L'ATENEU

Calç

Calç

  Qui sóc? sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida...

Per què escric? no ho sé. 

 

 UN AIRE

 

La nit és un privilegi

teixit tot de seda i or

i ara et jugues el teu sostre

per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,

et guanya les bales,

fa ballar les portes,

tot perquè t'hi vegis.

Llavors obren els llavis

finestres de l'amor

i sembla que s'ofeguin,

que diguin per favor.

La nit és déu vist de cara.

 

El següent poema forma part de Calç, un llibre que va guanyar el premi literari Carles Riba. He triat aquest poema perquè crec que aparentment em capta molt l'atenció i des d'un punt de vista objectiu el pots fer teu. Tot i així, els meus problemes arriben ara, quan s'ha de comentar, ja que l'estil del poeta no et fa arribar a un punt  en concret. Tot i així, com he dit abans, l'he fet un xic "meu" i he extret la meva pròpia idea.

Pel que fa el tema del poema, es pot trobar que aquest va dirigit a una persona: una noia, la qual expressa un desig de sortir de nit, ja que aquesta última és preciosa i convida a gaudir-la ( et jugues el teu sostre per gaudir-ne la finor - de la nit-).

L'estructura es pot dividir en tres parts força clares. La primera correspondrien els primers quatre versos, en els quals es fa una introducció de la relació nit-noia i els respectius anhels. Als següents vuit versos, es tracta el desenvolupament i es remarquen aspectes de la nit que atrauen a la gent. A la vegada, dintre d'aquesta part, es podria divisar un subtema que correspondrien als 4 últims versos. Finalment, l'última part, que és la conclusió, seria l'últim vers. Aquest compara la nit amb Déu, i, per tant, demostra la importància de la primera perquè la posa en un ordre jeràrquic quasi perfecte.

Basant-nos en la retòrica i la mètrica, divis

em que el poema, tot i semblar força lliure segueix una pauta. La primera part esmentada, la consten un conjunt de versos de 7 síl·labes cada un. Seguidament, a la segona part, es marca la subdivisió que hem comentat on la primera part es veuen versos de cinc síl·labes i a la segona versos de sis. Finalment, l'última part, que és l'últim vers, està format de set síl·labes, com la primera. Pel que fa als recursos estilístics es poden trobar moltes comparacions ( llavis- finestres, bales­- estels, sostre- cel...) i una metàfora al principi ( la nit teixida de seda i or), que es podria lligar amb una personificació.

Crec que la intenció del poeta no es veu clarament en el poema, perquè, com he dit abans, és un tema força lliure que potser hi ha una forma concreta d'interpretar-lo. Malauradament, a part, el títol que aquest ha posat al poema no l'he sabut analitzar i crec que, a part, és un dels fets que fa més difícil la seva interpretació.  

Pàgines de bitàcola

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres