Blogia
L'ATENEU

Poeta del mes: Miquel Martí i Pol

Poeta del mes: Miquel Martí i Pol

 Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.

 

La mirada com el darrer bé. Una mirada que no només serveix per ser conscient del món físic, sinó també de l'experiència i el coneixement interior. Sense la mirada el poeta ja no sentiria el seu jo. Aquesta mirada permet una visió que sap penetrar els objectes i els éssers i ser sensible als sentiments i sensacions que desprenen. Què me'n dieu? Penseu com l'autor? Quin sentit salvaríeu vosaltres com a darrer? Per què? Per què creiu que Miquel Martí i Pol va escriure aquests versos? Quan els va escriure? A quina obra pertanyen?

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

8 comentarios

Natalia -

Miquel Martí i Pol patia una malaltia, esclerosi múltiple quan va escriure aquests versos. Penso que la mirada, els ulls i la percepció del món a través seus és una cosa única, però també penso que es molt important la paraula, la capacitat d'expressar tot el que sents, poder visualitzar el món a través dels ulls per treure el sentiment a través de la boca mitjançant la veu. I el so? El so, qualsevol so, és com una petita mostra de que tot el que succeeix fora del teu entorn està viu. La música i tota mena de soroll que pots arribar a percebre és també infinitament admirable. Ningú no es tan pobre com per no regalar un somriure, això justifica també que el gest és una manera d’expressar-se i percebre diferents fets. Per tant, jo no salvaria els meus ulls quan ja no em quedi res, salvaria tots els cinc sentits dels que posseïm. Un sense l’altre no és res, són com una mena de lligam que es complementen l’un amb l’altre. Si no hi ha un, no n’hi ha cap. Crec que ell va escriure això ja que començava a perdre-ho tot i necessitava mantenir alguna cosa, no veure com la vida se li escapava de les mans, i va valorar la mirada ja que per aquí podem percebre, sentir i observar.

Laura -

Miquel Martí i Pol va patir una esclerosi múltiple. Quan escriu aquest poema, està en una etapa de la seva vida, on intenta acceptar el que l’està passant. Intenta ser positiu, però sap que la malaltia el privarà de moltes coses i que no pot fer res per evitar que això passi. Estic d’acord en que la vista és molt important per a totes les persones i crec que també seria el darrer que voldria perdre, seria molt dur viure en un món en el que no pots veure tot el que t’envolta.

Raquel Ibáñez -

Com la Lídia i la Diana han dit, la vista és potser el sentit més important que posseïm els humans, perquè és el medi per on rebem més informació. Malgrat això, els altres quatre sentits no deixen de ser importants; l'olor que fa un bosc després d'haver plogut, escoltar les ones del mar, agafar de la mà a la persona que estimes, tastar aquell menjar que tant t'agrada i només tens l'oportunitat de menjar-te'l un cop a l'any...Tot i així, jo també triaria la vista com a últim sentit.

Diana Quintero -

Crec que vol dir que el sentit de la vista no només serveix per veure el món físic, sinó que també ens permet gaudir d’una cosa més enllà del que veiem.
Aquesta visió es capaç de penetrar tot objecte o ésser viu, ens fa sentir, ens fa emocionar i ser sensibles a tot allò que desprenen quan ho observem.
Estic d’acord que sense la vista no sabrien percebre el món d’aquesta forma que ens explica l’autor.
Jo també salvaria com a darrer la meva vista, el motiu seria poder veure la vida; com es, la natura, un munt de sensacions i meravelles que es poden apreciar només mirant- les, cosa que no tothom aprecia ara que ho pot fer i no ha de escollir ni salvar cap cosa.
A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta, motius els quals la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l’àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes.
El va escriure l’any 1976 i es troba al llibre Quadern de Vacances.

Diana Quintero -

Crec que vol dir que el sentit de la vista no només serveix per veure el món físic, sinó que també ens permet gaudir d’una cosa més enllà del que veiem.
Aquesta visió es capaç de penetrar tot objecte o ésser viu, ens fa sentir, ens fa emocionar i ser sensibles a tot allò que desprenen quan ho observem.
Estic d’acord que sense la vista no sabrien percebre el món d’aquesta forma que ens explica l’autor.
Jo també salvaria com a darrer la meva vista, el motiu seria poder veure la vida; com es, la natura, un munt de sensacions i meravelles que es poden apreciar només mirant- les, cosa que no tothom aprecia ara que ho pot fer i no ha de escollir ni salvar cap cosa.
A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta, motius els quals la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l’àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes.
El va escriure l’any 1976 i es troba al llibre Quadern de Vacances.


Lídia Bernal -

Com molt bé a dit la meva companya, aquests versos pertanyen al llibre que Miquel Martí i Pol va escriure al 1976.
La veritat, que el poeta té molta raó al mostrar molt d'interes per aquest sentit, la vista , ja que com diu es per on es coneix, s'estima i es creu, entre d'altres.
Jo crec que també salvaria com a darrer la vista, ja que considero un factor molt important per a la nostra vida, els ulls ens mostren el món.
Miquel Martí i Pol va escriure aquests versos en una etapa de la seva vida on només parlava de la seva malaltia (esclerosi múltiple) i la seva superació , ja que aquest poeta gairebé tota la poesia que escrivia era poesia desde la seva propia esperiència.

David Cos -

Molt bé, Anna. Comencem amb bon peu!

Anna Tello -

Aquests versos els podem trobar en el llibre que va escriure Miquel Martí i Pol l’any 1976: Quadern de Vacances.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres