Poeta del mes: J. V. Foix

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Del temps antic i, a l'acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles. 

De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l'embragat, o al coixinet que embosca

L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. 

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!

Em plau, també, l'ombra suau d'un tell, 

L'antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:

M'exalta el nou i m'enamora el vell. 

J.V.Foix

(Sol, i de dol)

Per a aquest mes us proposo J. V. Foix. Penso que el sonet que us presento mostra molt bé el conjunt de l'obra poètica de Foix i les cartes amb què juga en la història de la nostra literatura. Foix és el poeta que sap casar la tradició medieval amb els crits més arrauxats dels nous temps. Fixeu-vos en el darrer vers, "M'exalta el nou i m'enamora el vell".

1 comentario

[Racó Literari - 15 de enero de 2007 - 13:25]

He escollit aquest poema perquè crec que ens explica bastant de J.V Foix. En el primer quartet ens presenta el gust del poeta per passejar per muralles antigues i descansar sota un llorer per lo que podríem dir que li agrada pensar en el passat. En la segona estrofa canvia radicalment ja que trobem el poeta immers en la maquinària del seu cotxe i la velocitat d’aquest i tot allò que li agrada. Tot això l’entusiasme per la rapidesa i la velocitat i aquest nou món li agrada ("Oh món novell!") que podem trobar en el tercer tercet. En el darrer vers del sonet Foix fusiona les coses velles i noves (M’exalta el nou i m’enamora el vell!).

Per comentar aquest poema m’agradaria esmentar algunes paraules de difícil comprensió que he trobat en alguns diccionaris i que han facilitat notablement la lectura del poema:

Remembrar: recordar, llosca: que no es veu bé. Embosca: amaga, rabent: animat d’un moviment ràpid, tell: arbre.

M’agrada molt aquest poema perquè m’agrada el missatge que ens intenta comunicar Foix: la barreja de l’antic i nou ja que tot s’ha d’innovar però no ens podem oblidar dels nostres orígens i del nostre passat que és el fonament del nostre present.

Creu que la creació d’un llenguatge literari propi es basa en el català medieval i en l’actual (parlat). J.V Foix pertanyia al avantguardisme català i encara que pretén ser original intenta ser fidel als seus orígens. Recupera el sonet ( estructura que revolucionà Petrarca).