Foix es complau a definir-se com a “ investigador en poesia”.Es lliura al gran espectacle del món i mira d’ordenar-lo i de donar-li un sentit en la seva ment.Aquest esforç el duu a la consideració de nombroses contradiccions, sobretot del binomi Real- Ideal, i a una estètica personalista, propera al Superrealisme i alimentada per un llenguatge molt ric de mots i d’expressions.