Blogia
L'ATENEU

Enric Casasses

Calç

Calç

  Qui sóc? sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida...

Per què escric? no ho sé. 

 

 UN AIRE

 

La nit és un privilegi

teixit tot de seda i or

i ara et jugues el teu sostre

per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,

et guanya les bales,

fa ballar les portes,

tot perquè t'hi vegis.

Llavors obren els llavis

finestres de l'amor

i sembla que s'ofeguin,

que diguin per favor.

La nit és déu vist de cara.

 

El següent poema forma part de Calç, un llibre que va guanyar el premi literari Carles Riba. He triat aquest poema perquè crec que aparentment em capta molt l'atenció i des d'un punt de vista objectiu el pots fer teu. Tot i així, els meus problemes arriben ara, quan s'ha de comentar, ja que l'estil del poeta no et fa arribar a un punt  en concret. Tot i així, com he dit abans, l'he fet un xic "meu" i he extret la meva pròpia idea.

Pel que fa el tema del poema, es pot trobar que aquest va dirigit a una persona: una noia, la qual expressa un desig de sortir de nit, ja que aquesta última és preciosa i convida a gaudir-la ( et jugues el teu sostre per gaudir-ne la finor - de la nit-).

L'estructura es pot dividir en tres parts força clares. La primera correspondrien els primers quatre versos, en els quals es fa una introducció de la relació nit-noia i els respectius anhels. Als següents vuit versos, es tracta el desenvolupament i es remarquen aspectes de la nit que atrauen a la gent. A la vegada, dintre d'aquesta part, es podria divisar un subtema que correspondrien als 4 últims versos. Finalment, l'última part, que és la conclusió, seria l'últim vers. Aquest compara la nit amb Déu, i, per tant, demostra la importància de la primera perquè la posa en un ordre jeràrquic quasi perfecte.

Basant-nos en la retòrica i la mètrica, divis

em que el poema, tot i semblar força lliure segueix una pauta. La primera part esmentada, la consten un conjunt de versos de 7 síl·labes cada un. Seguidament, a la segona part, es marca la subdivisió que hem comentat on la primera part es veuen versos de cinc síl·labes i a la segona versos de sis. Finalment, l'última part, que és l'últim vers, està format de set síl·labes, com la primera. Pel que fa als recursos estilístics es poden trobar moltes comparacions ( llavis- finestres, bales­- estels, sostre- cel...) i una metàfora al principi ( la nit teixida de seda i or), que es podria lligar amb una personificació.

Crec que la intenció del poeta no es veu clarament en el poema, perquè, com he dit abans, és un tema força lliure que potser hi ha una forma concreta d'interpretar-lo. Malauradament, a part, el títol que aquest ha posat al poema no l'he sabut analitzar i crec que, a part, és un dels fets que fa més difícil la seva interpretació.  

Pàgines de bitàcola

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

T'abraço

 

 

Menjo sol tot l'hivern 
t'abraço 
camino aquest carrer 
t'abraço 
m'enfonso en el no res 
t'abraço 
compro un encenedor 
t'abraço 
de nit em crec que et veig 
t'abraço 
potser vol entrar vent 
t'abraço 
passo calor fa fred 
t'abraço 
ni t'abraço ni no 
t'abraço 
discuteixo amb infants 
t'abraço 
m'aturo pel camí 
t'abraço 
escric qualsevol vers 
t'abraço 
em desperto obro els ulls 
t'abraço 
m'escapo de l'infern 
t'abraço 
no sé com perquè sí 
t'abraço 
begut i buit i encès 
t'abraço 
no et podré abraça més 
t'abraço 
l'abraç meu et fereix 
t'abraço 
me'n vaig et dic adéu 
t'abraço 
estic aquí no ho veus 
t'abraço

Comentari:

 

A continuació faré un breu comentari respecte aquest poema l’autor del qual és Enric Casasses.

Tracta del procés emocional d’una persona. Primerament observem l’hivern, que és quan les flors encara no han florit. Quan diu que per la nit hi sembla veure, jo dedueixo que és quan la persona ja ha madurat, gràcies a l’encenedor que és una altra metàfora, que li dóna la llum enmig de la nit. Quan diu “passo calor fa fred” és tracta d’una contradicció. Per tant trobem moltes figures retòriques.

L’he escollit perquè he trobat interessant que faci la reflexió sobre si mateix, com si es tractes d’una altra persona molt propera. Desenvolupa tot el procés d’una persona. El procés que fem tots, independentment d’agents externs.

És per això que aquest poema remarca “t’abraço” com si fos a tu, però en realitat és a mi mateix.

Finalment la meva opinió personal és positiva ja que a partir del poeta del mes coneixem nous artistes i és bo per a la culturització general.

Carrucaire.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Poeta del mes: Enric Casasses

Poeta del mes: Enric Casasses Aquest mes us proposo de retrobar el poeta amb qui vam començar aquest bloc, l'Enric Casasses. Penso que aquesta pot ser una molt bona oportunitat per conèixer la poesia dels autors catalans que actualment encara estan creant i renovant el panorama poètic català. L'Enric Casasses, i la seva aposta pel que la poesia té d'oral per ella mateixa, representa una manera de fer molt diferent d'aquelles que ens hem trobat fins ara.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres