Blogia
L'ATENEU

Joan Brossa

Biofrafia Joan Brossa (carruca)

Joan Brossa, la seva biografia...

Joan Brossa va néixer el 19 de gener de 1919 al carrer Wagner del barri de Sant Gervasi de Barcelona, on el seu pare feia de gravador. Als disset anys es va haver d'integrar a l'exèrcit republicà i serveix en el front de Lleida. Allí escriu els primers treballs adreçats als companys d'armes, a mig camí de la crònica i de l'apologia. En tornar a Barcelona fa les primeres incursions literàries. Treballa esporàdicament com a gravador i sobreviu com a venedor de llibres prohibits. Entra en contacte amb alguns dels artistes més significatius de l'avantguarda catalana: J.V. Foix i Joan Miró. Gràcies a J.V. Foix s'interessa per l'aspecte formal dels textos, pel sonet i les estrofes clàssiques.

 En els anys quaranta, coneix Arnau Puig, Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb els quals col.labora en l'edició de l'únic número de la revista Algol, considerada la primera revista -després de la guerra civil espanyola- realment avantguardista. Brossa hi col.labora en una actitud poètica pròxima al surrealisme. Més tard, el 1948 funden Dau al Set, que fins al 1951 compta amb els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que la dirigeix entre 1951 i 1956. Fins l'any 1970, en que l'editorial Ariel publica Poesia rasa, l'activitat artística de Joan Brossa és poc coneguda. Publica els volums que apleguen l'obra en vers des del 1970 amb els volums de Poesia escènica, el 1974. La fi de la Dictadura i el reconeixement per part dels escriptors més joves del moment són alguns dels fets que contribueixen a una major difusió de l'obra i la personalitat de Brossa. La seva prolífica producció el va convertir en un dels escriptors catalans amb més obra pròpia. A part de més d'un centenar de títols també cal sumar nombroses poesies escèniques, escultures i il.lustracions de cartells. Algunes obres seves, però, encara resten inèdites. Amb Poesia rasa (1970) aplega 17 llibres escrits entre 1943 i 1959, Poemes de seny i cabell (1977) recull vuit llibres escrits entre 1957 i 1963. Rua de llibres (1980) recopila set llibres escrits entre 1964 i 1970, i Ball de sang (1982) inclou vuit llibres escrits entre 1941 i 1954, molts dels quals no havia estat possible d'incorporar-los en els volums anteriors per raons polítiques. Posteriorment, Joan Brossa va anar publicant la seva obra en diverses editorials com: La Magrana, Proa, Barcanova, Els llibres del Mall, Edicions 62, Empúries i Tres i Quatre, entre d'altres. També ha contribuït al coneixement de Brossa la seva activitat com a il.lustrador. A més a més també ha intervingut en projectes musicals i cinematogràfics. Brossa no ha tingut cap altra professió que la pràctica de l'art, sobretot de la poesia (escrita, visual o escènica). Es tracta d'un artista dedicat exclusivament a la seva tasca de creació poètica. Sempre en llengua catalana, literàriament ha fet bandera del seu menestralisme, amb una postura radicalment marginal. Entre els seus referents destaquen noms com: Wagner, Frègoli, Salvat-Papasseit, Rimbaud i sobretot Foix. Ell mateix es va autodefinir com a "neosurrealista", un artista que combina l'abstracció amb la realitat. Brossa nega la discursivitat lògica i juga amb les paraules i amb les associacions fòniques. El centre cabdal de la seva poesia és el mot, i a l'entorn d'aquest element s'organitza el poema. Brossa, però, utilitza els mots pel que tenen d'objectes en ells mateixos i per les seves possibilitats de representació visual. D'altra banda, el llenguatge col.loquial també li és un bon instrument per provocar efectes inesperats quan el descontextualitza. En d'altres casos el poema consisteix en la juxtaposició de frases i estrofes aparentment inconnexes per un procediment de base surrealista. Brossa transforma la realitat amb la màgia i amb una militància política que, de fet, no és res més que el reflex d'una realitat socio-política que cerca la llibertat.  

 

L'antipoesia apareix clarament en llibres tan importants en la seva bibliografia com, per exemple, Em va fer Joan Brossa. Més endavant fa un salt qualitatiu i dóna una visió materialista del món. El seu interès per l'home i per les relacions humanes l'obliga a concentrar-se en l'amor i el patriotisme. El patriotisme, per exemple, li serveix per expressar l'enyorament d'uns valors tradicionals, i per transmetre la seva opinió sobre la situació del país, constituint així una poesia de combat. La cultura de la classe obrera apareix definida amb uns trets positius, democràtics i republicans. La seva obra esdevé, així, una crònica original dels canvis substancials que s'han produït ençà de la guerra civil espanyola. La posició d'investigador l'ha portat a experimentar amb tres tipus diferents de recursos literaris: els més tradicionals com les odes, els sonets i les sextines; els models populars com el romanç i altres gèneres que van més enllà de les propostes de les avantguardes històriques, com la poesia visual o els poemes objecte. Brossa ha efectuat tota mena d'experimentacions i combinacions de models de vers. La poesia visual és una mostra del seu enginy i una part molt important de la seva obra. Brossa ha col.laborat sovint amb artistes plàstics, un dels més destacats és Antoni Tàpies que ha il.lustrat algunes de les seves publicacions. Els poemes-objecte són utilitzats per a transformar en poemes els elements més banals de la vida quotidiana. Gran afeccionat, també, per la tramoia teatral, els trucs de màgia, el music-hall o els monòlegs de transformismes que ell anomenava "fregolismes" en honor a l'actor italià Frègoli. Joan Brossa va morir el 30 de desembre de 1998, en un accident domèstic, a l'edifici on tenia el seu estudi, al barri d'Horta-Guinardó de Barcelona, quan era a punt de fer vuitanta anys i es preparaven una sèrie d'actes d'homenatge per commemorar l'aniversari.Ell mateix havia enllestit l'antologia poètica que es va editar pòstumament l'any 1999. En aquest mateix any d'aniversari, tant l'Espai Escènic que porta el seu nom, al barri del Born de Barcelona, com el Teatre Lliure van programar diverses obres seves. http://www.escriptors.cat/autors/brossaj/biografia.html

Poeta del mes: JOAN BROSSA

 

Ara ens ocuparem d'en Brossa, poeta català que representa com ningú de la seva generació la recerca de nous codis vàlids per a l'expressió poètica. Coneixerem la seva poesia visual, els seus poemes objecte, descobrirem la relació que mantenia amb el món de l'espectacle, entès aquest no només com a forma teatral de tipus clàssic...