Blogia
L'ATENEU

Pessoa. Las rosas del jardín de Adonis.

Pessoa. Las rosas del jardín de Adonis.
LAS ROSAS DEL JARDÍN DE ADONIS...

Las rosas del jardín de Adonis
Son las que yo amo, Lydia, esas efímeras rosas
   Que en el día de su nacimiento,
          En ese mismo día, mueren.

La luz es eterna para ellas, pues
Nacen con el sol cuando ya ha salido, y se acaban
   Antes que Apolo pudiera incluso iniciar
         Su trayectoria visible.

Como ellas, déjanos hacer de nuestras vidas un día,-
Voluntariamente, Lydia, desconociendo
   Que existe la noche antes y después
         El poquito que perduramos

(11.7.14)
Versión de Rafael Díaz BorbónEn aquest poema  apareix el mite grec d'Adonis, un bell jove del qual es varen enamorar Afrodita i Perséfone. Era fill de Ciniras i la seva mateixa filla Mirra o Esmirna. Quan aquest va nèixer, Ciniras va adonar-se’n de què era fill seu però també nét seu i va acometre contra Mirra amb un puntal, llançant-la del palau. La va portar a una muntanya per a matar-la, però Afrodita la va transformar en l’arbre de Mirra. La deesa mateixa va ficar al nen en un cofre i el va portar a Perséfone, però aquesta sense seguir el que li havia dit anteriorment Afrodita, va obrir el cofre i va quedar enamorada del nen. Quan Adonis va crèixer Afrodita va anar a buscar-lo però Perséfone es va negar a entregar-lo. La primera no va quedar contenta i va anar al tribunal de Calíope on va aconseguir que el Jove li pertenyés dos terceres parts de l’any. Perséfone alesmores va anar a queixar-se a l’amant de la deesa de l’amor, Ares, i aquest es va disfressar de porc senglari va atacar a Adonis qua n estava caçant, matant-lo.El seu culte està associat a la vegetació i les collites: la flor que porta el seu nom comparteix bellesa i curta vida.  

Tot el poema ens està parlant d'aquesta curta vida que tenim, de que no som eterns i hem de disfrutar tant com poguem.

somniar

0 comentarios