El poema de Màrius Sampere que cometaré a continuació el podeu escoltar a la següent pàgina web, on està també el manuscrit:
.
http://www.iua.upf.es/dotze_sentits/manus.html
"Si no fos en secret"
-
Néixer i morir, ¿com podrien
arribar-me al cor
si no fos en secret?
Ah, però el meu cos,
fet d’embastes i agulles,
mai no sortí de la mare adormida:
la dona somià que m’expulsava als llops,
jo sé que romanc al llindar del misteri.
.
Podríem dir que la poesia de Marius Sampere és especulativa i intimista. Temes com l’amor, la mort, el sentiment humà i la penetració en el misteri són tractats amb una gran força expressiva i una visió intemporal que deriva cap a la transcendència.
Entendre aquest poema no és massa fàcil, ja que no ens dóna una idea en concret, sinó que cadascú pot interpretar-ne coses diferents de les paraules del poeta. Tracta dels temes que he mencionat abans. Ens parla del seu naixement i la benvinguda a la vida parlant-nos de l’amor maternal. Sembla que ens digui que la mare va somiar que donava el cos del seu fill (el poeta) als llops, el llindar del misteri. La meva interpretació és que el poeta ens intenta parlar de la vida quan es refereix als llops i al llindar del misteri. És a dir, que la seva mare, al néixer, el va llençar als llops, i ell ens diu que els llops (la vida) són el llindar del misteri. A la segona estrofa ens parla del seu cos, de com és ell, dient-nos que el seu cos és ple d’embastes* i agulles, que mai no sortí de la mare adormida. La interpretació d’aquesta descripció del seu cos crec que és que ell sent com si encara no estigués format del tot, que encara li faltessin moltes coses a aprendre i no hagués començat la vida de veritat.
.
* Basta
f 1 1 CONF Cadascun dels punts de la costura de punts llargs amb què hom ajunta provisionalment les diferents peces d’un vestit, que després han d’ésser cosides.
