Blogia
L'ATENEU

Pare, el dolor no calia

MÀRIUS SAMPERE

 

Pare, el dolor no calia,
ni les agulles punitives ni el xerric
de les dents en vida, ni la suor freda
ni el tumor fosfòric, ni la nafra
que va estenent-se com un llac nocturn

El que volies sentir dels nostres llavis,
t´ho hauríem dit millor sense sanglots;
la teva casa llunya
l´hauríem trobada, també, només pujant.

La llum de la finestra eterna
rere la qual llegeixes desvetllat, per esperar-nos,
el llibre dels nascuts,
era prou resplendent dalt del turó i la nit
perquè no ens desviéssim mai
I t´arribéssim al cercle magnànim del sopar
amb la puntualitat exacte de la mort. No , Pare,
el dolor no calia.
(Pare, el dolor; Si no fos en secret)

http://www.ciao.es/Si_no_fos_en_secret_Marius_Sampere_i_Passarell__Opinion_1035202   

És summament recomanable escoltar el poema recitat pel mateix autor fent click a : http://www.uoc.edu/lletra/noms/msampere/audio/pareeldolor-MS.mp3  

 

Comentari:

 

Aquest poema comenta fent referència a el “Pare”, que podríem interpretar que es tracta de Déu, ja que fa referència a aspectes dolorosos que es poden donar a la vida. Interpretem que és com si el “Pare” l’hagués castigat, ja que li atribueix dolor, suor freda, tumors i nafres.

Primerament la part negativa de la vida. A continuació trobem una part que reivindica el què s’hauria hagut de fer ja fa molt de temps per a seguir pel bon camí, els objectius de la vida. Diu que el “Pare” hauria d’haver dit als fills quin és el bon camí ja que aquests estaven disposats a seguir-lo tot i que no ho van fer. Busquen una resposta i un sentit a la vida.

La meva opinió personal és que em sento alegre, satisfet del treball personal a literatura, i orgullós de que un poeta tan important co mMàrius Sampere vingui a la nostra escola properament. Gràcies Màrius!

0 comentarios