Blogia
L'ATENEU

___Joan Vinyoli___

Temps

 Torna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
                    amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
                              i el ping-pong.
                                                     No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
                     I me n'alegro.

Nostàlgia d'un temps passat, s’enyora de la seva infantesa a Santa Coloma ( ping-pong, riera...). D’altra banda acaba concloent amb una reafirmació del present. Encara que s'enyori sap que ara ja és gran, que ja no juga a jocs, les passions l'han fet canviar. Com a qualsevol persona el fan canviar les experiències viscudes, el contacte amb la vida real. Tot i així hi pot haver l'interpretació de Vinyoli com a poeta, la "veu" que el crida des de l'interior i el fa créixer, el fa ser conscient del seu destí, el fa deixar de ser un nen. Un dia o altre t'has d'adonar que ja s'ha acabat fer-te l'innocent, t'has d'afrontar amb problemes reals  i intentar solucionar-los. Així es creix, així es canvia. Un poema amb un bri d’esperança al final, després de donar a entendre que es troba al final de la vida s’adona que se n’alegra d’haver viscut tot el que ha viscut, d’haver crescut. No sempre es pot mirar enrere.

                         Dragaroja.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres