Blogia

L'ATENEU

Visita del poeta Màrius Sampere

Visita del poeta Màrius Sampere

El passat dijous dia 7 de Juny ens va visitar el poeta Màrius Sampere. L’experiència des d’un bon principi no presentava gaire bona pinta, ja que tot els nostres companys que no fan literatura catalana havien agafat lloc a primera fila de l'auditori i només quedava lloc lliure al final, la qual cosa va fer que patíssim un lleuger mal de coll, en intentar veure el poeta en qüestió i havíem d’estirar molt el coll.   Però la vetllada va ser molt positiva. Les recitacions dels nostres companys van estar molt bé i els comentaris del poeta van ser molt positius. Però crec que el millor va ser sentir la veu del poeta, en directe, recitant les seves composicions. Encara que el que més em va marcar de manera positiva va ser la seva humilitat 

Servit per: Sara

Màrius Sampere visita l'escola!

Màrius Sampere visita l'escola!

El dijous 7 de juny va venir a l'escola el poeta català Màrius Sampere. Vam estar aproximadament una hora amb el poeta. Encara que la major part del temps van ser els alumnes els que van llegir i comentar els poemes.

.

El poeta va parlar una mica sobre la seva vida, després es va dedicar a llegir alguns dels seus poemes. Acabat de llegir-los, unes companyes li van donar un obsequi, per haver vingut a la nostra escola.

.

Va ser una experiència molt positiva, ja que jo no havia escoltat mai recitar a un poeta.

Màrius Sampere al llindar del misteri

Màrius Sampere al llindar del misteri

El poema de Màrius Sampere que cometaré a continuació el podeu escoltar a la següent pàgina web, on està també el manuscrit:

.

http://www.iua.upf.es/dotze_sentits/manus.html

"Si no fos en secret"

 -

Néixer i morir, ¿com podrien

arribar-me al cor

si no fos en secret?

Ah, però el meu cos,

fet d’embastes i agulles,

mai no sortí de la mare adormida:

la dona somià que m’expulsava als llops,

jo sé que romanc al llindar del misteri.

 .

Podríem dir que la poesia de Marius Sampere és especulativa i intimista. Temes com l’amor, la mort, el sentiment humà i la penetració en el misteri són tractats amb una gran força expressiva i una visió intemporal que deriva cap a la transcendència.

Entendre aquest poema no és massa fàcil, ja que no ens dóna una idea en concret, sinó que cadascú pot interpretar-ne coses diferents de les paraules del poeta. Tracta dels temes que he mencionat abans. Ens parla del seu naixement i la benvinguda a la vida parlant-nos de l’amor maternal. Sembla que ens digui que la mare va somiar que donava el cos del seu fill (el poeta) als llops, el llindar del misteri. La meva interpretació és que el poeta ens intenta parlar de la vida quan es refereix als llops i al llindar del misteri. És a dir, que la seva mare, al néixer, el va llençar als llops, i ell ens diu que els llops (la vida) són el llindar del misteri. A la segona estrofa ens parla del seu cos, de com és ell, dient-nos que el seu cos és ple d’embastes* i agulles, que mai no sortí de la mare adormida. La interpretació d’aquesta descripció del seu cos crec que és que ell sent com si encara no estigués format del tot, que encara li faltessin moltes coses a aprendre i no hagués començat la vida de veritat.

* Basta

f 1 1 CONF Cadascun dels punts de la costura de punts llargs amb què hom ajunta provisionalment les diferents peces d’un vestit, que després han d’ésser cosides.

Pare, el dolor no calia

MÀRIUS SAMPERE

 

Pare, el dolor no calia,
ni les agulles punitives ni el xerric
de les dents en vida, ni la suor freda
ni el tumor fosfòric, ni la nafra
que va estenent-se com un llac nocturn

El que volies sentir dels nostres llavis,
t´ho hauríem dit millor sense sanglots;
la teva casa llunya
l´hauríem trobada, també, només pujant.

La llum de la finestra eterna
rere la qual llegeixes desvetllat, per esperar-nos,
el llibre dels nascuts,
era prou resplendent dalt del turó i la nit
perquè no ens desviéssim mai
I t´arribéssim al cercle magnànim del sopar
amb la puntualitat exacte de la mort. No , Pare,
el dolor no calia.
(Pare, el dolor; Si no fos en secret)

http://www.ciao.es/Si_no_fos_en_secret_Marius_Sampere_i_Passarell__Opinion_1035202   

És summament recomanable escoltar el poema recitat pel mateix autor fent click a : http://www.uoc.edu/lletra/noms/msampere/audio/pareeldolor-MS.mp3  

 

Comentari:

 

Aquest poema comenta fent referència a el “Pare”, que podríem interpretar que es tracta de Déu, ja que fa referència a aspectes dolorosos que es poden donar a la vida. Interpretem que és com si el “Pare” l’hagués castigat, ja que li atribueix dolor, suor freda, tumors i nafres.

Primerament la part negativa de la vida. A continuació trobem una part que reivindica el què s’hauria hagut de fer ja fa molt de temps per a seguir pel bon camí, els objectius de la vida. Diu que el “Pare” hauria d’haver dit als fills quin és el bon camí ja que aquests estaven disposats a seguir-lo tot i que no ho van fer. Busquen una resposta i un sentit a la vida.

La meva opinió personal és que em sento alegre, satisfet del treball personal a literatura, i orgullós de que un poeta tan important co mMàrius Sampere vingui a la nostra escola properament. Gràcies Màrius!

Poeta del mes: Màrius Sampere.

Els poetes són vius entre nosaltres i la seva paraula ha de despertar consciències. Aquest mes us plantejo l'obra de Màrius Sampere. Us demano que l'aproximació que farem a la seva obra sigui tant llegida com viscuda, ja que tindrem l'oportunitat de tenir entre nosaltres el  mateix Màrius Sampere el proper 7 de juny. Acostem-nos a ell amb el cor obert i la ment àvida de poesia.

Pessoa. Las rosas del jardín de Adonis.

Pessoa. Las rosas del jardín de Adonis.

LAS ROSAS DEL JARDÍN DE ADONIS...

Las rosas del jardín de Adonis
Son las que yo amo, Lydia, esas efímeras rosas
   Que en el día de su nacimiento,
          En ese mismo día, mueren.

La luz es eterna para ellas, pues
Nacen con el sol cuando ya ha salido, y se acaban
   Antes que Apolo pudiera incluso iniciar
         Su trayectoria visible.

Como ellas, déjanos hacer de nuestras vidas un día,-
Voluntariamente, Lydia, desconociendo
   Que existe la noche antes y después
         El poquito que perduramos

(11.7.14)
Versión de Rafael Díaz BorbónEn aquest poema  apareix el mite grec d'Adonis, un bell jove del qual es varen enamorar Afrodita i Perséfone. Era fill de Ciniras i la seva mateixa filla Mirra o Esmirna. Quan aquest va nèixer, Ciniras va adonar-se’n de què era fill seu però també nét seu i va acometre contra Mirra amb un puntal, llançant-la del palau. La va portar a una muntanya per a matar-la, però Afrodita la va transformar en l’arbre de Mirra. La deesa mateixa va ficar al nen en un cofre i el va portar a Perséfone, però aquesta sense seguir el que li havia dit anteriorment Afrodita, va obrir el cofre i va quedar enamorada del nen. Quan Adonis va crèixer Afrodita va anar a buscar-lo però Perséfone es va negar a entregar-lo. La primera no va quedar contenta i va anar al tribunal de Calíope on va aconseguir que el Jove li pertenyés dos terceres parts de l’any. Perséfone alesmores va anar a queixar-se a l’amant de la deesa de l’amor, Ares, i aquest es va disfressar de porc senglari va atacar a Adonis qua n estava caçant, matant-lo.El seu culte està associat a la vegetació i les collites: la flor que porta el seu nom comparteix bellesa i curta vida.  

Tot el poema ens està parlant d'aquesta curta vida que tenim, de que no som eterns i hem de disfrutar tant com poguem.

somniar

Els heterònims de Pessoa




Aquest reportatge que he trobat al You Tube parla del poeta del mes: Fernando Pessoa.

En el vídeo surten diferents persones recitant poemes d’ell i dels seus heterònima,explicant alguna cosa del poeta.
Espero que us agradi!


Georgina Sansom

Fernando Pessoa

A Don Fernando. Infante de Portugal

Deu-me Deus o seu gládio, porque eu faça
A sua santa guerra.
Sagrou-me seu em honra e em desgraça,
As horas em que um frio vento passa
Por sobre a fria terra.

Pôs-me as mãos sobre os ombros e doirou-me
A fronte com a olhar;
E esta febre de Além, que me consome,
E este querer grandeza são seu nome
Dentro em min a vibrar

E eu vou, a luz do gládio erguido dá
Em minha face calma.
Cheio de Deus, não temo o que virá,
Pois, venha o que vier, nunca será
Maior do que a minha alma.

A Don Fernando. Infante de Portugal

Dióme Dios su acero, para que yo haga
su santa guerra.
Consagróme suyo en honor y en desgracia,
en las horas en que un frío viento pasa
por encima de la fría tierra.

Púsome las manos en los hombros y doróme
la frente con la mirada;
y esta fiebre del Más Allá, que me consume,
y este querer grandeza con su nombre
dentro de mí vibrando.

Y yo voy, y la luz del acero erguido relumbra
en mi faz calma.
Lleno de Dios, no temo lo que vendrá,
pues, venga lo que viniere, nunca será
mayor que mi alma.

   És un poema de dos estrofes de 4 versos cadascuna. Primerament he buscat el Rei de Portugal i fou un rei anomenat Sebastià I el desitjat i va viure entre els anys 1554-1578 que va desaparèixer en combat en la batalla de Alcazarquivir (Marroc). Era un jove e idealista rei que havia emprès una creuada contra els musulmans. Això va deixar lliure el tro de Portugal i va portar  la unió de la Península. Es creia que Sebastià no va morir i que tornaria per instaurar un nou Imperi que es convertiria en la vertadera i providencial raó de ser de Portugal. La creença en aquesta llegenda s’anomena sebastianisme i Pessoa era un sebastianista.            

 Per tant per aquesta breu informació . Aquesta informació la podem lligar el poeta que és una mena de dedicatòria al rei. Tal i com ens diu Fernando Pessoa potser creien que era idealista o boig tot perquè va voler expandir Portugal pel món musulmà però tot i això ell ho va intentar i encara que va desaparèixer la seva valentia en aquells moments encara està present en la història. La seva bogeria , que li va fer començar aquesta creuada és característica d’ell i és això el que ens fa homes: tenim sentiments, idees, interès, ganes, bogeria... És això el que ens diferència dels animals i per tant no és criticable aquestes ganes d’expandir-se i la seva decisió i intentar fer de Portugal una gran potència mundial i un imperi que tothom respectés.  

A més recordem que era Rei de Portugal i per tant del país de Fernando Pessoa i m’ha transmès com si l’autor estigués content de la seva pàtria ja que Sebastià fou un rei que intentà expandir Portugal al món: la seva cultura, poders... I Fernando Pessoa per dedicar-li un poema ha d’estar orgullós també del seu país i es sentís capaç ell també d’expandir la seva pàtria pel tot el món amb la poesia, poemes... 

Racó Literari

 

Calç

Calç

  Qui sóc? sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida...

Per què escric? no ho sé. 

 

 UN AIRE

 

La nit és un privilegi

teixit tot de seda i or

i ara et jugues el teu sostre

per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,

et guanya les bales,

fa ballar les portes,

tot perquè t'hi vegis.

Llavors obren els llavis

finestres de l'amor

i sembla que s'ofeguin,

que diguin per favor.

La nit és déu vist de cara.

 

El següent poema forma part de Calç, un llibre que va guanyar el premi literari Carles Riba. He triat aquest poema perquè crec que aparentment em capta molt l'atenció i des d'un punt de vista objectiu el pots fer teu. Tot i així, els meus problemes arriben ara, quan s'ha de comentar, ja que l'estil del poeta no et fa arribar a un punt  en concret. Tot i així, com he dit abans, l'he fet un xic "meu" i he extret la meva pròpia idea.

Pel que fa el tema del poema, es pot trobar que aquest va dirigit a una persona: una noia, la qual expressa un desig de sortir de nit, ja que aquesta última és preciosa i convida a gaudir-la ( et jugues el teu sostre per gaudir-ne la finor - de la nit-).

L'estructura es pot dividir en tres parts força clares. La primera correspondrien els primers quatre versos, en els quals es fa una introducció de la relació nit-noia i els respectius anhels. Als següents vuit versos, es tracta el desenvolupament i es remarquen aspectes de la nit que atrauen a la gent. A la vegada, dintre d'aquesta part, es podria divisar un subtema que correspondrien als 4 últims versos. Finalment, l'última part, que és la conclusió, seria l'últim vers. Aquest compara la nit amb Déu, i, per tant, demostra la importància de la primera perquè la posa en un ordre jeràrquic quasi perfecte.

Basant-nos en la retòrica i la mètrica, divis

em que el poema, tot i semblar força lliure segueix una pauta. La primera part esmentada, la consten un conjunt de versos de 7 síl·labes cada un. Seguidament, a la segona part, es marca la subdivisió que hem comentat on la primera part es veuen versos de cinc síl·labes i a la segona versos de sis. Finalment, l'última part, que és l'últim vers, està format de set síl·labes, com la primera. Pel que fa als recursos estilístics es poden trobar moltes comparacions ( llavis- finestres, bales­- estels, sostre- cel...) i una metàfora al principi ( la nit teixida de seda i or), que es podria lligar amb una personificació.

Crec que la intenció del poeta no es veu clarament en el poema, perquè, com he dit abans, és un tema força lliure que potser hi ha una forma concreta d'interpretar-lo. Malauradament, a part, el títol que aquest ha posat al poema no l'he sabut analitzar i crec que, a part, és un dels fets que fa més difícil la seva interpretació.  

Pàgines de bitàcola

S. DaLí_Anuncis

 

[..DiRnT*

S. DaLí_Curtmetratge de Disney fet per ell

 

[..DiRnT*

T'abraço

 

 

Menjo sol tot l'hivern 
t'abraço 
camino aquest carrer 
t'abraço 
m'enfonso en el no res 
t'abraço 
compro un encenedor 
t'abraço 
de nit em crec que et veig 
t'abraço 
potser vol entrar vent 
t'abraço 
passo calor fa fred 
t'abraço 
ni t'abraço ni no 
t'abraço 
discuteixo amb infants 
t'abraço 
m'aturo pel camí 
t'abraço 
escric qualsevol vers 
t'abraço 
em desperto obro els ulls 
t'abraço 
m'escapo de l'infern 
t'abraço 
no sé com perquè sí 
t'abraço 
begut i buit i encès 
t'abraço 
no et podré abraça més 
t'abraço 
l'abraç meu et fereix 
t'abraço 
me'n vaig et dic adéu 
t'abraço 
estic aquí no ho veus 
t'abraço

Comentari:

 

A continuació faré un breu comentari respecte aquest poema l’autor del qual és Enric Casasses.

Tracta del procés emocional d’una persona. Primerament observem l’hivern, que és quan les flors encara no han florit. Quan diu que per la nit hi sembla veure, jo dedueixo que és quan la persona ja ha madurat, gràcies a l’encenedor que és una altra metàfora, que li dóna la llum enmig de la nit. Quan diu “passo calor fa fred” és tracta d’una contradicció. Per tant trobem moltes figures retòriques.

L’he escollit perquè he trobat interessant que faci la reflexió sobre si mateix, com si es tractes d’una altra persona molt propera. Desenvolupa tot el procés d’una persona. El procés que fem tots, independentment d’agents externs.

És per això que aquest poema remarca “t’abraço” com si fos a tu, però en realitat és a mi mateix.

Finalment la meva opinió personal és positiva ja que a partir del poeta del mes coneixem nous artistes i és bo per a la culturització general.

Carrucaire.

SaLvaDor DaLí_0BreS



Algunes de les obres de Salvador Dalí.

 

[..DiRnT*

Poeta del mes: Fernando Pessoa

Poeta del mes: Fernando Pessoa

 

Per què no ens acostem a altres literatures, a altres llengües? El codi poètic és força més ampli i universal que no pas cadascuna de les llengües. No m'agradaria acabar el curs sense haver-nos acostat plegats a un dels poetes que presenta, en el conjunt de la seva obra, tota la complexitat de l'existència individual. La identitat (un dels grans eixos temàtics de les arts dels segles XIX i XX) pren en Pessoa dimensions impressionants quan es desdobla en la veu de dels seus diferents heterònims. Descobrim-los.

Entrevista a Salvador Dalí

Per anar fent boca sobre Salvador Dalí, aquí us presento un fragment d'aquesta entrevista que li va fer Soler Serrano per a Televisión española. Us desitjo unes bones estades a l'Empordà. En aquest desig hi ha una mica d'enveja oculta. Que us ho passeu  bé en aquestes estades tan surrealistes!

Poeta del mes: Enric Casasses

Poeta del mes: Enric Casasses

Aquest mes us proposo de retrobar el poeta amb qui vam començar aquest bloc, l'Enric Casasses. Penso que aquesta pot ser una molt bona oportunitat per conèixer la poesia dels autors catalans que actualment encara estan creant i renovant el panorama poètic català. L'Enric Casasses, i la seva aposta pel que la poesia té d'oral per ella mateixa, representa una manera de fer molt diferent d'aquelles que ens hem trobat fins ara.

Joan Brossa

_-Joan Brossa ens explica una anècdota relacionada amb el fet de ser poeta:

"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:
- Profesión.
- Poeta.
- ¿Paleta?
- Hombre, no, paleta, no.
- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.
I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

"Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses"

~Collarets de llum~

Ovidi Montllor recitant Papasseit

 

Dona'm la mà de Salvat-Papasseit interpretat per Ovidi Montllor i Toti Soler.

*RACÓ LITERARI*

 

Joan Maragall

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

1898

···· Joan Maragall, gran figura. "Oda a  Espanya", gran poema.

~Collarets de llum~

Biofrafia Joan Brossa (carruca)

Joan Brossa, la seva biografia...

Joan Brossa va néixer el 19 de gener de 1919 al carrer Wagner del barri de Sant Gervasi de Barcelona, on el seu pare feia de gravador. Als disset anys es va haver d'integrar a l'exèrcit republicà i serveix en el front de Lleida. Allí escriu els primers treballs adreçats als companys d'armes, a mig camí de la crònica i de l'apologia. En tornar a Barcelona fa les primeres incursions literàries. Treballa esporàdicament com a gravador i sobreviu com a venedor de llibres prohibits. Entra en contacte amb alguns dels artistes més significatius de l'avantguarda catalana: J.V. Foix i Joan Miró. Gràcies a J.V. Foix s'interessa per l'aspecte formal dels textos, pel sonet i les estrofes clàssiques.

 En els anys quaranta, coneix Arnau Puig, Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb els quals col.labora en l'edició de l'únic número de la revista Algol, considerada la primera revista -després de la guerra civil espanyola- realment avantguardista. Brossa hi col.labora en una actitud poètica pròxima al surrealisme. Més tard, el 1948 funden Dau al Set, que fins al 1951 compta amb els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que la dirigeix entre 1951 i 1956. Fins l'any 1970, en que l'editorial Ariel publica Poesia rasa, l'activitat artística de Joan Brossa és poc coneguda. Publica els volums que apleguen l'obra en vers des del 1970 amb els volums de Poesia escènica, el 1974. La fi de la Dictadura i el reconeixement per part dels escriptors més joves del moment són alguns dels fets que contribueixen a una major difusió de l'obra i la personalitat de Brossa. La seva prolífica producció el va convertir en un dels escriptors catalans amb més obra pròpia. A part de més d'un centenar de títols també cal sumar nombroses poesies escèniques, escultures i il.lustracions de cartells. Algunes obres seves, però, encara resten inèdites. Amb Poesia rasa (1970) aplega 17 llibres escrits entre 1943 i 1959, Poemes de seny i cabell (1977) recull vuit llibres escrits entre 1957 i 1963. Rua de llibres (1980) recopila set llibres escrits entre 1964 i 1970, i Ball de sang (1982) inclou vuit llibres escrits entre 1941 i 1954, molts dels quals no havia estat possible d'incorporar-los en els volums anteriors per raons polítiques. Posteriorment, Joan Brossa va anar publicant la seva obra en diverses editorials com: La Magrana, Proa, Barcanova, Els llibres del Mall, Edicions 62, Empúries i Tres i Quatre, entre d'altres. També ha contribuït al coneixement de Brossa la seva activitat com a il.lustrador. A més a més també ha intervingut en projectes musicals i cinematogràfics. Brossa no ha tingut cap altra professió que la pràctica de l'art, sobretot de la poesia (escrita, visual o escènica). Es tracta d'un artista dedicat exclusivament a la seva tasca de creació poètica. Sempre en llengua catalana, literàriament ha fet bandera del seu menestralisme, amb una postura radicalment marginal. Entre els seus referents destaquen noms com: Wagner, Frègoli, Salvat-Papasseit, Rimbaud i sobretot Foix. Ell mateix es va autodefinir com a "neosurrealista", un artista que combina l'abstracció amb la realitat. Brossa nega la discursivitat lògica i juga amb les paraules i amb les associacions fòniques. El centre cabdal de la seva poesia és el mot, i a l'entorn d'aquest element s'organitza el poema. Brossa, però, utilitza els mots pel que tenen d'objectes en ells mateixos i per les seves possibilitats de representació visual. D'altra banda, el llenguatge col.loquial també li és un bon instrument per provocar efectes inesperats quan el descontextualitza. En d'altres casos el poema consisteix en la juxtaposició de frases i estrofes aparentment inconnexes per un procediment de base surrealista. Brossa transforma la realitat amb la màgia i amb una militància política que, de fet, no és res més que el reflex d'una realitat socio-política que cerca la llibertat.  

 

L'antipoesia apareix clarament en llibres tan importants en la seva bibliografia com, per exemple, Em va fer Joan Brossa. Més endavant fa un salt qualitatiu i dóna una visió materialista del món. El seu interès per l'home i per les relacions humanes l'obliga a concentrar-se en l'amor i el patriotisme. El patriotisme, per exemple, li serveix per expressar l'enyorament d'uns valors tradicionals, i per transmetre la seva opinió sobre la situació del país, constituint així una poesia de combat. La cultura de la classe obrera apareix definida amb uns trets positius, democràtics i republicans. La seva obra esdevé, així, una crònica original dels canvis substancials que s'han produït ençà de la guerra civil espanyola. La posició d'investigador l'ha portat a experimentar amb tres tipus diferents de recursos literaris: els més tradicionals com les odes, els sonets i les sextines; els models populars com el romanç i altres gèneres que van més enllà de les propostes de les avantguardes històriques, com la poesia visual o els poemes objecte. Brossa ha efectuat tota mena d'experimentacions i combinacions de models de vers. La poesia visual és una mostra del seu enginy i una part molt important de la seva obra. Brossa ha col.laborat sovint amb artistes plàstics, un dels més destacats és Antoni Tàpies que ha il.lustrat algunes de les seves publicacions. Els poemes-objecte són utilitzats per a transformar en poemes els elements més banals de la vida quotidiana. Gran afeccionat, també, per la tramoia teatral, els trucs de màgia, el music-hall o els monòlegs de transformismes que ell anomenava "fregolismes" en honor a l'actor italià Frègoli. Joan Brossa va morir el 30 de desembre de 1998, en un accident domèstic, a l'edifici on tenia el seu estudi, al barri d'Horta-Guinardó de Barcelona, quan era a punt de fer vuitanta anys i es preparaven una sèrie d'actes d'homenatge per commemorar l'aniversari.Ell mateix havia enllestit l'antologia poètica que es va editar pòstumament l'any 1999. En aquest mateix any d'aniversari, tant l'Espai Escènic que porta el seu nom, al barri del Born de Barcelona, com el Teatre Lliure van programar diverses obres seves. http://www.escriptors.cat/autors/brossaj/biografia.html